Danone - Danacol
Paper del tractament nutricional
Les recomanacions actuals referents al tractament dels pacients dislipidèmics(4) atorguen un paper important a la prevenció dietètica, que s'ha de proposar com a primera intenció quan el nivell de colesterol LDL supera els 160 mg/dL (cas general) o els 130 mg/dL (en pacients amb més de dos factors de risc addicionals o en la prevenció secundària).
Passats els tres primers mesos de tractament dietètic efectuat correctament, si és necessari un tractament farmacològic, les mesures dietètiques hauran de seguir-se a llarg termini.
Les nombrosos proves que existeixen sobre l'efecte de l'alimentació en el risc cardiovascular avalen les recomanacions nutricionals vigents per als pacients hipercolesterolèmics.
Taula 3
Alguns assajos d'intervenció dietètica han mostrat una reducció de la morbimortalitat cardiovascular i un tractament dietètic ben realitzat produeix una reducció dels nivells de colesterol total i del colesterol LDL que poden arribar fins al 15%, la qual cosa permet evitar la instauració d'un tractament farmacològic en nombrosos casos(4).
Fonaments de les recomanacions
La demostració de la influència de diversos factors nutricionals sobre l'aterogènesi i l'epidemiologia de les malalties cardiovasculars es basa en diversos estudis. Pel que fa als lípids, diversos estudis epidemiològics mostres de manera concordant una relació entre la quantitat de colesterol alimentari i d'àcids grassos saturats (AGS) i el risc cardiovascular.
L'estudi històric de set països de Keys(10), que va tenir una durada de 15 anys, va permetre observar una correlació positiva superposable entre la mortalitat coronària, el consum de greixos Saturats i la colesterolèmia.
La mortalitat més elevada es va observar a Finlàndia, on l'aportament de greixos Saturats va resultar ser igual o superior al 25% de l'aportament calòric total. La mortalitat més baixa es va observar a Creta on l'aportament d'AGS va ser de l'ordre del 8% en benefici dels greixos insaturats. Les conclusions van ser l'origen de l'interès per la dieta de Creta, la qual, posteriorment, es va estendre a la dieta de tipus mediterrani.
La influència negativa dels AGS també s'ha observat en l'estudi de Framingham(1) i en altres estudis a poblacions específiques, que permet concloure que, per un mateix aportament de glúcids, un augment del 5% del consum d'AGS incrementa el risc cardiovascular en un 17%, mentre que hi ha una correlació inversa entre el consum d'àcids grassos mono i poliinsaturats i la mortalitat cardiovascular.
La influència del colesterol alimentari sobre el colesterol LDL resulta variable, a diferència de l'efecte depenent de la dosi que es va observar en els AGS. Aquesta influència és més marcada si es produeix un aportament simultani elevat d'AGS. La colesterolèmia varia de manera lineal amb aportaments de colesterol d'entre 100 i 300 mg/dia, però el consum de qualsevol quantitat superior només produeix lleugeres variacions de la colesterolèmia(11).
D'entre els altres factors nutricionals estudiats, els cereals integrals (no refinats, que contenen un conjunt de fibres, minerals i vitamines del gra) han mostrat en diversos estudis recents un efecte protector respecte al risc cardiovascular, així com una reducció del risc de patir diabetis(12-14). De la mateixa manera, diverses dades defenen el paper protector de les fruites i les verdures,(15,16) que combinen diferents nutrients beneficiosos (vitamina C, carotenoides, polifenols, vitamina B9, potassi, esterols, fibres alimentaries), així com també el de les fruites oleaginoses riques en esterols, en àcid alfa-linoleic, en vitamina E i en minerals(17).