Danone - Danacol
Què són
Els esterols vegetals són components naturals de les cèl·lules vegetals que exerceixen diverses funcions biològiques anàlogues a les del colesterol a les cèl·lules dels mamífers (especialment a les membranes cel·lulars).
Químicament, els esterols vegetals presenten analogies estructurals amb la molècula del colesterol (nucli tetracíclic propi dels esteroides) però es diferencien per la naturalesa de la seva cadena lateral (grup metil o etil addicional i/o un doble enllaç addicional).
Els esterols més representatius (Figura 1) són el sitosterol, el campesterol i l'estigmasterol. L'estructura del nucli també pot ser saturada, aspecte que caracteritza el subgrup dels estanols, els principals representants dels quals són el sitostanol i el campestanol.
On es troben?
La presència i la distribució dels esterols en les diferents espècies vegetals estan àmpliament documentades.
Els aliments més rics en esterols vegetals són els olis de blat i de soja i també es troben en algunes llavors i fruits secs com el sèsam o les ametlles. D'altra banda, les fruites i verdures n'aporten quantitats molt petites(18-19). Els estanols vegetals estan presents només en quantitats molt petites a la majoria de les espècies vegetals excepte d'alguns cereals(20).
En una alimentació normal (aliments no enriquits), el consum d'esterols vegetals és variable d'una població a una altra i depèn dels hàbits de consum de productes d'origen vegetal.
Les dietes occidentals contenen relativament pocs esterols vegetal
en comparació amb altres tipus de dietes. No hi ha dades sobre el contingut d'esterols de la dieta espanyola, però com a exemple, l'aportament alimentari total estimat d'esterols vegetals observat a Anglaterra és d'una mitjana de 167 mg/dia(21) els quals es distribueixen en 104 mg/dia de ß-sitosterol, 49 mg/dia de campesterol, 10 mg/dia d'estigmasterol i 4 mg/dia d'estigmastanol.
Els olis vegetals representen la principal font alimentaria d'esterols vegetals contribuint-hi també el pa i els cereals. La dieta finlandesa aporta una mitjana de 300 mg/dia d'esterols vegetals, la font principal dels quals són els olis vegetals, les margarines i els productes derivats dels cereals, especialment del sègol(22).
Al Japó, l'aportament diari d'esterols vegetals s'estima al voltant de 373 mg/dia, desglossat en un 54% de ß-sitosterol, un 14 % de campesterol, un 10 % de brasicasterol i un 7,5 % d'estigmasterol.(23). La dieta mexicana de tipus indi (Tarahumara), especialment rica en mongetes seques i blat, aporta al voltant de 400 mg/dia d'esterols(24). La part dels estanols vegetals en les diferents dietes estudiades representa sempre gairebé el 10% de l'aportament total en esterols vegetals.
