L'hipercolesterolèmia s'ha identificat clarament com un dels principals factors de risc cardiovascular en els anys 1970-1980, gràcies a nombrosos estudis epidemiològics de gran envergadura com el de Framingham(1), l'estudi MRFIT (Multiple Risk Factor Intervention Trial)(2) o fins i tot el Documento de Control de la Colesterolemia en España 2000(3), els quals aporten nombroses proves sobre l'existència d'una correlació positiva entre el nivell de colesterol plasmàtic i la morbimortalitat cardiovascular.
Aquests estudis basats en dades experimentals i clíniques han contribuït a evidenciar el paper del colesterol transportat per les lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) en la patogènesi de l'arteriosclerosi. Això ha portat a considerar el nivell de colesterol LDL com el paràmetre més important del balanç lipídic, mentre que el nivell de colesterol HDL aporta una informació predictiva addicional.
Paral·lelament a l'evolució dels coneixements sobre l'hipercolesterolèmia, en els anys 90 es va imposar el concepte de risc cardiovascular global. L'avaluació del risc que posseeix cada individu es dedueix actualment de la suma i la importància de cadascun dels factors de risc d'aquesta afecció multifactorial.
Les recomanacions publicades en el nou Documento de la Colesterolemia en España, 2000(3), reflecteixen l'essència dels avanços realitzats en les últimes dècades. Pel que fa a les dislipidèmies, el tractament està codificat segons el valors de llindar de colesterol LDL, diferents depenent de la coexistència d'altres factors de risc cardiovascular i també tenen en compte la situació: prevenció primària o secundària..
D'altra banda, els beneficis esperats de la intervenció terapèutica estan ben establerts. L'excés de colesterol LDL és el factor de risc cardiovascular modificable pel qual l'eficàcia d'una intervenció terapèutica està millor documentada. Això afecta tant a les mesures dietètiques com a les farmacològiques i a la prevenció secundària a través de nombrosos estudis de morbimortalitat(1-3).