Danone - Danacol
IMATGE
Aquest article no té cap imatge associada
DOCUMENTS RELACIONATS
No hi ha documents relacionats
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1.- Third Report of the National Cholesterol Education Program (NCEP) Expert Panel on Detection, Evaluation, and Treatment of High Blood Cholesterol in Adults (Adult Treatment Panel III) final report. Circulation, 2002;106:3143-421.
2.- Krauss RM, Eckel RH, Howard B, et al. AHA dietary Guidelines: revision 2000: A statement for healthcare professionals from the Nutrition Committee of the American Heart Association. Circulation, 2000;102:2284-99.
3.- Gardner CD, Coulston A, Chatterjee L, Rigby A, Spiller G, Farquhar JW. The Effect of a Plant-Based Diet on Plasma Lipids in Hypercholesterolemic Adults, a Randomized Trial. Ann Intern Med, 2005;142:725-733.
4.- Jones PJ. Clinical nutrition: 7. Functional foods-more than just nutrition. Canadian Medical Association Journal, 2002;166(12).
5.- Miettinen TA, Vuoristo M, Nissinen M, Jarvinen HJ, Gylling H. Serum, biliary, and fecal cholesterol and plant sterols in cholectomized patients before and during consumption of stanol ester margarine. Am J Clin Nutr, 2000;71(5):1095-102.
6.- Jones PJ, Raeini-Sarjaz M, Ntanios FV, Vanstone CA, Feng JY, Parsons WE. Modulations of plasma lipid levels and cholesterol kinetics by phytosterol versus phytostanol esters. J Lipid Res, 2000;41(5):697-705.
7.- Ostlund RE, Spilburg CA, Stenson WF. Sistostanol administered in lecithin micelles potently reduces cholesterol absorption in humans. Am J Clin Nutr, 1999;70:826-31.
8.- Law M. Plant sterol and stanol margarines and health. Br Med J, 2000;320:861-864.
9.- Hu FB. Plant-based foods and prevention of cardiovascular disease: an overview. Am J Clin Nutr, 2003;78(suppl):544S-51S.
10.- Lau V, Journoud M, Jones P. Plant sterols are efficacious in lowering plasma LDL and non-HDL cholesterol in hypercholesterolemic type 2 diabetic and nondiabetic persons. Am J Clin Nutr,2005;81:1351-8.
11.- Packer L, Weber S, Rimbach G. Molecular aspects of alpha-Tocotrienol antioxidant action and cell signaling. J Nutr, 2001;131:369-373.
12.- von Holtz RL, Fink CS, Awad AB. ß-Sitosterol activates the sphingomyelin cycle and induces apoptosis in LNCaP human prostate cancer cells. Nutr Cancer, 1998;32:8-12.
13.- Awad AB, Fink CS. Phytosterols as Anticancer Dietary Components: Evidence and Mechanism of Action. J Nutr, 2000;130:2127-2130.
14.- Awad AB, Downie A, Fink CS, Kim U. Dietary phytosterols inhibit the growth and metastasis of MDA-MB-231 human breast cancer cells grown in SCID mice. Anticancer Res, 2001;20:821-824.
15.- Muti P, Awad AB, Schünemann H, et al. A Plant Food-Based Diet Modifies the Serum ß-Sistosterol Concentration in Hyperandrogenic Postmenopausal Women. J Nutr, 2003;133:4252-4255.
16.- Hendriks HF, Weststrate JA, van Vliet T, et al. Spreads enriched with three different levels of vegetable oil sterols and the degree of cholesterol lowering in normocholesterolaemic and mildly hyperchlesterolaemic subjects. Eur J Clin Nutr, 1999;53:319-327.
17.- Clifton PM, Noakes M, Sullivan D, et al. Cholesterol-lowering effects of plant sterol sters differ in milk, yoghurt, bread and cereal. Eur J Clin Nutr, 2004;58:503-509.
El problema de la hipercolesterolèmia: podem fer alguna cosa més pels nostres pacients?
-
Font: Font: Dr. B. Romero Ferrer
Metge especialista en cardiologia i cirurgia cardiovascular
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona
- Resulta evident que les concentracions elevades de LDL (lipoproteïna de baixa densitat) són un factor de risc per al desenvolupament de malalties cardiovasculars. Per tant, modificar la dieta és una primera manera d'actuar per controlar i tractar aquest tipus de malalties (1,2).
Durant dècades hem pensat que la modificació havia de consistir en l'eliminació dels greixos saturats i del colesterol de la dieta, però s'ha demostrat que aquesta és una idea simplista. Hi ha diversos exemples, la diana dels quals era el control del LDL, que només van mostrar una modesta millora en el control lipídic, i que van fer creure, de vegades, que fer dieta era una teràpia ineficaç.
Efectivament, estudis recents suggereixen que és més beneficiós incloure en la dieta determinats aliments que alteren el metabolisme i l'absorció dels greixos (3), que eliminar el colesterol de la dieta.
Aquests aliments entren a formar part de la família dels "aliments funcionals"; és a dir, aquells que no només aporten nutrients sinó que també aporten un clar benefici fisiològic al seu consumidor (4) o, dit d'una altra manera, el consum d'aliments funcionals redueix el risc de patir una determinada malaltia.
Un exemple d'aliment funcional és aquell que incorpora esterols vegetals. Els esterols vegetals són químicament semblants al colesterol i actuen a l'intestí prim inhibint-ne de manera competitiva l'absorció (5-7). Tanmateix, aquests esterols vegetals no es poden sintetitzar en l'organisme humà i per això s'han d'afegir a determinats aliments.
Els esterols vegetals més freqüents són el ß-sitosterol, el campesterol i l'estigmasterol. La dieta occidental aporta uns 80 mg d'esterols, mentre que una dieta vegetariana n'aporta 345 mg i la dieta japonesa, 400 mg. Les fonts més importants d'esterols són els olis de plantes, les llavors, la fruita seca, els llegums i les fruites.
A començaments de la dècada dels cinquanta, es va observar que aquests compostos reduïen els nivells sèrics de colesterol. Consumint-los reduïm la concentració de colesterol en sang i, per tant, estem actuant en la prevenció de malalties cardiovasculars. Hem de tenir en compte que, en condicions normals, més del 95% dels greixos que ingerim en la dieta són processats i absorbits. Bloquejar aquest procés pot resultar molt beneficiós en persones amb hipercolesterolèmia o en pacients que ja han sofert un esdeveniment cardiovascular, com a prevenció secundària (8,9).
Actualment els esterols vegetals s'incorporen a determinats aliments i en aquest procés s'esterifiquen i creen èsters de colesterol que augmenten la solubilitat pels lípids. Al principi de la dècada dels noranta es va documentar que l'èster de sitostanol administrat en forma de margarina reduïa en un 10% els nivells de LDL en subjectes amb hipercolesterolèmia i en individus amb al?lels E4 per l'apolipoproteïna.
Altres treballs posteriors han establert que l'eficàcia màxima per reduir els nivells de LDL i de colesterol total s'aconsegueix en ingerir dos grams al dia d'esterols vegetals sense afectar pràcticament els nivells de HDL ni els triglicèrids. Amb aquestes dosis, els nivells de LDL es redueixen entre un 9 i un 20%, almenys 0,5 mmol/L per a subjectes d'entre 50 i 59 anys i 0,4 mmol/L per a subjectes d'entre 40 i 49 anys. Així, podríem esperar una reducció de fins a un 25% del risc de malaltia coronària a la població general, simplement amb el consum d'esterols vegetals.
Aquests treballs han demostrat que el consum d'esterols vegetals és eficaç tant en individus normolipèmics com en pacients dislipèmics incloent-hi fins i tot els que reben tractaments amb inhibidors de la HMG-CoA reductassa. Podem remarcar també que la ingesta diària d'entre 1,8 i 3 grams d'esterols en nens ha demostrat que redueix els nivells de LDL a un nivell semblant al dels adults.
Cal destacar els pacients diabètics. La diabetis del tipus 2 s'associa amb alteracions metabòliques que inclouen la hiperinsulinèmia, la resistència a la insulina, la disfunció de les cèl?lules ß del pàncreas, l'obesitat i la dislipèmia. Diverses alteracions dels lípids són freqüents en pacients diabètics com la hipertrigliceridèmia, la reducció del colesterol HDL i l'augment del VLDL. Tanmateix, l'elevació del LDL en els pacients amb diabetis de tipus 2 no és una troballa uniforme. El risc de patir una malaltia cardiovascular és de 2 a 7 cops més elevat en pacients amb diabetis del tipus 2 que en persones no diabètiques. El mateix risc de patir un infart de miocardi tenen els pacients diabètics sense història de malalties cardiovasculars que els pacients no diabètics però que ja han patit infarts. En un estudi recent (10), s'ha demostrat que el consum d'esterols vegetals redueix els nivells de LDL en pacients amb diabetis de tipus 2, reduint així el risc de patir malalties cardiovasculars.
A més a més, l'impacte del consum d'esterols vegetals sobre els nivells de LDL és independent del tipus de dieta que se segueixi. Com ja hem dit, l'esmentat impacte s'aconsegueix, en part, en inhibir l'absorció de colesterol. Els esterols vegetals es diferencien del colesterol en un grup metil o un grup etil en les cadenes laterals. Aquestes diferències les fan molt poc absorbibles. De fet, s'absorbeix menys del 5% de la ingesta d'aquests compostos. També sabem que d'altres, com ara el sitostanol, no s'absorbeixen en el jejú proximal. La inhibició de l'absorció del colesterol es produiria en competir els esterols vegetals pels llocs d'absorció del colesterol en el jejú proximal.
Però hi ha més efectes fisiològics atribuïts als esterols vegetals. Efectivament, presenten una activitat anticancerígena. Aquestes propietats s'han estudiat en el càncer de pròstata (12, 13) i en el mamari (14, 15).
Efectivament, quan s'afegeix ß-sitosterol a les cèl?lules LNCaP (una línia cel?lular de càncer de pròstata humà), el creixement cel?lular es redueix fins a un 24%. El ß-sitosterol també inhibeix el creixement de les cèl?lules MBA-MD-231, una línia cel?lular de càncer de mama. És ben conegut que al Japó, on el consum d'esterols vegetals és elevat, la incidència del càncer de mama és baixa. Altres esterols vegetals inhibeixen el creixement de cèl?lules HT-29, relacionades amb el càncer de còlon. I, a més a més, el tractament amb pacients mascles afectats d'hiperplàstia de pròstata amb ß-sitosterol millora els símptomes urològics i les mesures d'urodinàmica.
El perquè de les propietats anticancerígenes dels esterols vegetals no es coneix al 100%. Tanmateix, les investigacions dutes a terme ens fan pensar que alteren les vies de senyalització cel?lulars, en particular la via de l'esfingomielina. L'activació d'aquestes vies pot influenciar el creixement cel?lular i alterar diversos processos com ara la diferenciació cel?lular, la interacció cèl?lula-cèl?lula i l'apoptosi de les cèl?lules tumorals. La incorporació d'esterols vegetals a les cèl?lules cancerígenes humanes redueix l'esfongomielina de la membrana cel?lular i suggereix d'aquesta manera una activació del cicle de l'esfingomielina.
Si estem parlant dels beneficis que ens poden aportar els esterols vegetals, per altra banda també ens podem preguntar si la seva ingesta pot tenir algun efecte nociu per a la nostra salut. La resposta, rotundament, és que no. S'ha estudiat l'efecte del seu consum sobre la funció hepàtica i s'ha demostrat que no l'altera en absolut (16). L'únic cas potencialment problemàtic és el de les vitamines liposolubles com la A, la D i la E que passarien a absorbir-se menys, la qual cosa podria resultar contraproduent en els nens/nenes. No hi ha dades respecte al consum d'esterols vegetals durant l'embaràs i la lactància, per la qual cosa seria prudent desaconsellar-lo.
Avui dia es poden trobar al mercat diversos aliments que contenen esterols vegetals. Recentment s'ha publicat un estudi (17) que va avaluar l'efecte del consum d'un equivalent d'1,6 grams al dia d'un esterol, consumit en forma de iogurt, pa, cereals i llet sobre els lípids carotenoides en plasma dels pacients amb hipercolesterolèmia moderada. Tot i que es consumien de qualsevol manera, es van reduir significativament els nivells de colesterol LDL i de colesterol total, el màxim benefici es va observar quan els esterols es consumien amb la llet.
Tot i que ja estem vivint l'any 2006, la medicina no és una ciència exacta. No tot es pot curar ni es podrà fer tampoc en un futur. Per tant, sempre seguirà vigent la màxima que és millor prevenir que curar.
La prevenció de la malaltia cardiovascular és relativament senzilla. Només cal fer exercici físic de manera regular i modificar els hàbits alimentaris. El millor exercici que es pot fer és, senzillament, caminar. Caminar és una activitat física que no implica despeses i es pot practicar a qualsevol lloc i a qualsevol hora.
Probablement sigui més difícil modificar la dieta dels nostres pacients. Avui dia molta gent menja fora de casa per motius de feina, i no pot menjar "el que vol" sinó que "el que hi ha". A més a més, al món occidental la idea del fast-food està molt estesa. Aquest és un clar exemple del que no és una dieta equilibrada però que pot resultar ser un recurs per a molta gent que treballa i no té temps de cuinar.
Si no podem canviar la dieta dels nostres pacients, almenys els hem de recordar que complementin la seva dieta amb aliments que continguin esterols vegetals. Cap pacient no es negarà a prendre, per exemple, una bric de llet amb esterols vegetals al?legant manca de temps o qualsevol altra raó.
Com a metges i professionals de la salut, hem d'aconseguir que els nostres pacients confiïn en nosaltres. El nostre consell és insubstituïble; nosaltres tenim la formació i els coneixements que permeten que la salut dels nostres pacients no es deteriori. Aconsellar esterols vegetals els pot resultar molt beneficiós.
Amb les dades científiques de què avui disposem, podem assegurar que tal asseveració és vertadera i sense ambigüitats. Les persones que necessitin reduir el colesterol total o LDL per causa d'hipercolesterolèmia o els pacients que ja han patit un esdeveniment cardiovascular, són els destinataris que més es beneficiaran del consum d'esterols vegetals.