Danone - Danacol
IMATGE
Aquest article no té cap imatge associada
DOCUMENTS RELACIONATS
No hi ha documents relacionats
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1. R. W. Alexander, R. C. Schlant, V. Fuster. Hurst?s The Heart. 9ª edición. Capítulo 39, p. 1139.
2. H. T. Vanhanen, et al. Serum levels, absorption efficiency, faecal elimination and synthesis of cholesterol during increasing doses of dietary sitostanol esters in hypercholesterolemic subjects. Clin Sci 87 (1994), p. 61
3. T. A. Miettinen, et al. Reduction of serum cholesterol with sitostanol-ester margarine in a mildly hypercholesterolemic population. N Engl J Med 333 (1995), p. 1308
4. H. F. J. Hendriko, et al. Spread enriched with three different levels of vegetable oil sterols and the degree of cholesterol lowering in normocholesterolemic and mildly hypercholesterolemic subjects. Eur J Cli Nutr 53 (1999), p. 319
5. M. A. Hallikeinen, et al. Plant stanol esters affect serum cholesterol concentrations of hypercholesterolemic men and women in a dose dependent manner. J Nutr 130 (2000), p. 767
6. Y. Homma, et al. Decrease in plasma low-density lipoprotein cholesterol, apolipoprotein B, cholesteryl ester transfer protein, and oxidized low-density lipoprotein by plant stanol ester-containing spread: a randomized, placebo-controlled trial. Nutrition. 2003 Apr;19(4):369-74.
7. K. W. Holmes, et al. Treatment of dyslipidemia in children and adolescents.
Curr Cardiol Rep. 2005 Nov;7(6):445-56
8. B. Nashed, et al. Antiatherogenic effects of dietary plant sterols are associated with inhibition of proinflammatory cytokine production in Apo E-KO mice.
J Nutr. 2005 Oct;135(10):2438-44.
9. H. F. Hendriks, et al. Safety of long-term consumption of plant sterol esters-enriched spread. Eur J Clin Nutr. 2003 May;57 (5) : 681-92
10. K. R. Wilund, et al. No association between plasma levels of plant sterols and atherosclerosis in mice and men. Arterioscler Thromb Vasc Biol. 2004 Dec;24(12):2326-32. Epub 2004 Oct 28.
Esterols vegetals: per què desperten interès
- Font: Dr. Alberto Cabestrero. Cardiòleg
- Els esterols vegetals són substàncies que es troben en quantitats variables, generalment petites, en les fruites, les verdures, la fruita seca, els llegums i productes derivats. Des de fa un temps cada vegada hi ha més interès per aquests compostos ja que, entre altres propietats, presenten la interessant característica de ser capaços de bloquejar parcialment l'absorció de colesterol intestinal.
El colesterol absorbit procedent de la dieta contribueix a augmentar els nivells de lipoproteïna de baixa densitat (LDL). Aquest augment s'associa clarament a un risc més elevat de desenvolupar arteriosclerosi de qualsevol localització i amb això més risc de malalties tan greus com infarts de miocardi i cerebrals i, en general, de malalties isquèmiques de qualsevol localització. L'arteriosclerosi i els problemes derivats d'aquesta malaltia són la principal causa de mort en els països desenvolupats i la seva incidència va en augment. Per això totes les mesures encaminades a reduir aquesta incidència poden tenir un impacte sobre la salut pública.
En aquest sentit, la incorporació d'esterols vegetals a la dieta és una estratègia que s'ha de tenir en compte ja que existeixen diversos treballs que en demostren l'eficàcia. Així l'administració d'esterols en forma d'èster d'esterol en quantitats d'entre 2 i 5 g diaris ha mostrat la seva capacitat de reduir els nivells de LDL, tant administrats de manera aïllada com incorporant-los a aliments com margarines o maioneses. La reducció es va produir en subjectes amb una dieta occidental rica en greix i colesterol però també s'ha demostrat que els esterols poden reduir el colesterol LDL i altres proteïnes amb capacitat aterogènica en persones amb dietes baixes en colesterol i greix.
Aquesta reducció s'ha comprovat també en nens/es. Per tant, la seva incorporació a les dietes infantils, sobretot en els casos amb antecedents familiars d'hipercolesterolèmia, pot ser una manera de contribuir a l'endarreriment de l'inici de la malaltia.
Els treballs duts a terme en models experimentals d'arteriosclerosi són molt interessants ja que, com sabem, és una malaltia amb un important component inflamatori. Així, la incorporació d'esterols vegetals a ratolins deficients en apo-E (que desenvolupen una forma particularment ràpida i agressiva d'arteriosclerosi) va donar com a resultat, a banda d'un descens de la concentració de colesterol plasmàtic, una reducció dels nivells de diverses citocines proinflamatòries com la interleucina-6 (IL-6) i el TNF-1/2, que s'han associat a l'aparició i la progressió accelerada de l'arteriosclerosi. Les citocines que, com l'IL-10, tenen una acció antiinflamatòria, van augmentar els seus nivells i la malaltia arterioscleròtica es va reduir significativament respecte als animals no tractats amb esterols. Això suggereix la interessant possibilitat que els esterols estiguin actuant directament en els processos patogènics de la malaltia, la qual cosa podria contribuir a aconseguir més eficàcia.
Hi havia certs dubtes respecte a la seguretat d'aquests compostos per la seva possible interferència en l'absorció de vitamines liposolubles i també per la possible associació de nivells plasmàtics elevats d'esterols vegetals i arteriosclerosi. Determinats treballs han resolt aquestes qüestions de manera que aquests compostos es poden considerar segurs.
No cal comentar que s'han de posar tots els mitjans possibles per controlar l'arteriosclerosi. Aquests mitjans inclouen mesures tant farmacològiques com no farmacològiques. Evidentment, el més desitjat és que la població adopti hàbits de vida saludables, entre els quals s'inclouen l'exercici físic regular i una dieta equilibrada en què els greixos d'origen animal siguin l'excepció i no la norma. Desgraciadament, les coses sembla que corren més aviat en el sentit contrari i, més encara entre la població jove. Per tant, la introducció d'aliments funcionals capaços d'ajudar l'organisme a controlar els nivells lipídics sembla una opció atractiva. Els esterols vegetals han demostrat aquesta capacitat, per la qual cosa podrien incorporar-se a les mesures higienicodietètiques en la lluita contra l'arteriosclerosi.